Calaix de Sastre Levites: Documents, ressenyes...

En aquest Calaix de Sastre trobareu material que complementa, corrobora i explicita, les tesis presentades en els vídeos de l'entrada Levites.

1) Tesis compartides sobre Bonfill de Falchs, sacerdot de Camps, i abat de Santa Maria de Montserrat. Prole, pleits i falsificació documental. 

- P. BENET RIBAS I CALAF, OSB. (Torelló, 1735 - Sant Benet de Bages, 1812). Monjo benedictí, Arxiver i Historiador de Montserrat i de Sant Benet de Bages. Per camins diferents hem arribat bàsicament a les mateixes conclusions sobre la identitat de Bonfill sacerdot de Camps, senyor del castell de Falchs, pare de Raimon i de Leopard vers l'any 1013 (més tard també d'altres), "monjo" (així l'anomena el p. Ribas, hi afegiria "levita" sense entrar en més detalls) i abat de Santa Cecília de Montserrat (curiosament, els "monjos" que formaven aquesta comunitat, uns 16, més que a Ripoll, els anomena "els socis de Bonfill") que pledejà contra l'abat i bisbe Oliba, succeït per l'abat Guillem que interposa denúncies i plets contra la família, els descendents de Bonfill, vers l'any 1046.

Les següents captures de pantalla corresponen a la seva obra cabdal "Història de Montserrat (888-1258)" editada a partir de l'any 1789 estant com arxiver i bibliotecari del monestir de Sant Benet de Bages on morí l'any 1812. Llegiu i fixeu-vos detingudament en el contingut. Tot i haver estat reeditada recentment aquesta obra per entesos i experts en història, les següents tesis sostingudes pel p. Ribas han passat desapercebudes i ignorades per la majoria de la historiografia catalana. La confluència bàsica en les tesis que presenta, s'arriba per part del p. Ribas en el coneixement profund de la documentació existent a les hores en el Monestir de Montserrat, actualment en els calaixos d'Hisenda Monacals de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, els més antics provinents de Santa Cecília de Montserrat i concretament referits a Castelltallat i al poble de Camps i de Falchs. Per part meva, arribo bàsicament a les mateixes conclusions a partir de documentació paral·lela que permet a l'ensems, ajudat per les eines d'informació actual, a anar fins i tot més lluny que ell i presentar un tema que probablement li era desconegut com el tema dels levites. Per a mi és una gran satisfacció haver trobat algú que secundés les meves hipòtesis de treball, ni que fos un gran historiador del segle XVIII.

- Els fills de Bonfill de Falchs i l'apropiació indeguda que féu de les terres de Santa Cecília de Montserrat.

- Document transcrit pel p. Ribas referent a la donació del comte Borrell (II) al Monestir (levític) de Santa Cecília de Montserrat datat el 14 d'octubre de 950. El document, un dels més antics del Diplomatari de la Corona Comtal de Barcelona fa referència a les terres de Castelltallat i de Camps on existia una àmplia zona destinada a cel·les o vida eremítica al redós de l'església de Sant Mamet i una important església (antic santuari visigot) dedicada a Santa María d'on cinquanta-set anys més tard en serà sacerdot Bonfill. Aquest document el comparteixo entre altres raons per la importància de presència de levites en aquest territori uns 10 anys abans de l'establiment i fundació del Monestir (levític) de Sant Benet de Bages, o trenta-dos anys abans de la Carta de Poblament de Castelltallat (25.09.982) (per aquest tema vegeu els estudis del professor Francesc Rodríguez-Bernal sobre els documents del Archivo de la Casa Ducal de Cardona) o trenta-sis anys abans que la Carta de Poblament de Cardona (23.04.986).

- En els següents documents apareixen levites anomenats com a tals, o sense anomenar, però pel context i per altres fonts paral·leles se'ls suposa també "levites", en un ús ambigu de la terminologia degut als canvis que es produeixen al respecte vers l'any 1025. Aquí, se'ls anomena també "monjos", però manté el significat antic del terme levita. Com a conseqüència de les reformes eclesials promogudes pel Vaticà, grosso modo conegudes com a "reforma gregoriana", aquest terme començarà en aquests anys a patir una transformació en la seva significació fins a la completa desaparició del seu antic significat per a donar pas a una nova modalitat restringida totalment a l'àmbit notarial. Els levites desapareixeran, però no abans sense haver protagonitzat autèntics episodis de rebel·lia i d'insubmissió bèl·lica coneguda per historiadors contemporanis com la rebel·lió dels nobles catalans envers els seus senyors comtals. La importància i magnitud d'aquests fets com a conseqüència de l'aplicació de les reformes vaticanes en territori català és molt més ampla que una simple rebel·lió de vassalls envers els seus senyors feudals. Al meu entendre caldria una revisió i sobretot un nou enfocament d'aquest tema a la llum del que significaven els levites per la història i la política dels comtats catalans.

Altre fragment

- Prof. Dr. FRANCESC RODRÍGUEZ-BERNAL (Fals, 29 de juny de 2013. Celebració Mil·lenari de les Torres de Fals). Una de les coses més ben fetes, al meu entendre, que ha organitzat l'Ajuntament de Fonollosa amb el grup d'història i la gent de Fals fou convidar l'insigne professor d'història el Dr. Francesc Rodríguez-Bernal a la celebració del mil·lenari de l'antiga torre de Fals. Pocs homes com ell, coneixen bé la seva història. És també, el primer estudiós a casa nostra en documentar i tractar el tema dels levites i presentant-los baix la idea de "senyors de frontera". Segurament, a dia d'avui, aquest concepte primogènit ja l'hagi eixamplat. Alt medievalista i genealogista, que és la millor manera de tractar la història, coincidim amb ell que Bonfill de Falchs era una "primera espasa" de la societat de la seva època. Probablement, la data de celebració del mil·lenari cal atribuir-se-li a ell, car el descobriment d'un pergamí dins l'Archivo Ducal de Cardona, situava les "torres", la torra de Falchs, com la referència més antiga d'aquest lloc dins uns plets que s'esdevingueren l'any 1013. S'engegà, doncs, la celebració, i quan tot estava a punt, aparegueren uns reconeguts historiadors que fent valdre els seus coneixements i treballs, al·legaren que existien documents anteriors a l'any 1013 i, per tant, la celebració del mil·lenari ja s'hauria d'haver fet amb anterioritat i era molt més antiga. En aquest calaix de sastre aportem retalls de premsa i publicacions a propòsit d'aquesta importantíssima efemèride. Segons el meu parer, tots ells tenien raó. L'explicació la dono en una gravació a l'entrada de Levites d'aquest mateix blogg. Per a mi l'aportació del professor Rodríguez-Bernal corrobora la meva apreciació que efectivament, la torre vella de Falchs, fou construïda entre els anys 1011-1013, com a resultat d'una apropiació indeguda feta per Bonfill de Falchs d'uns alous pertanyents al monestir (levític) de Santa Cecília de Montserrat, juntament amb la construcció de dos capmasos o vil·les, amb torres quadrades idèntiques, per a dos dels seus fills. És a dir, que la torre vella de Falchs juntament amb les torres dels masos avui anomenats Massana i Bastardas foren construïdes totes tres dins el mateix període de temps, rere la mort del vescomte Ramon de Cardona i del bisbe de Vic Arnulf. Ara bé, el "terme" de Falchs, i per tant, el nom que rebé aquest lloc en constituir-se com a castell termenat, és molt anterior a l'any 1013 i l'extensió del territori de Falchs era molt més gran del que és en l'actualitat i pràcticament abraçava bona part de la Catalunya Central i part de l'Anoia, un territori que a les hores s'anomenava "Falco" en record de qui fou el seu senyor l'any 193 quan era senador romà de Tarragona. Altrament dit, el "castell de Falchs" anterior a l'any 1013 existia en un lloc diferent al lloc actual, dins mateix d'aquesta demarcació, probablement destruït per les ràtzies d'Almansor o del seu fill Abd-al-Màlik al.Mudhàffar, mentre les torres de Bonfill prendrien el relleu i també el nom d'aquesta demarcació o convent, així com el domini senyorial d'una part d'aquest territori on Bonfill de Falchs féu construir el seu complex familiar dins els límits de l'antic terme de Falchs a tocar el santuari de Santa Maria de Camps d'on ell era sacerdot.

- Vídeo commemoratiu penjat al YouTube. Recomanat. Link: 👉 https://youtu.be/fZkBGbdUKwg

- Prof. FRANCESC FITÉ I LLEVOT, EDUARD GONZÁLEZ I MONTARDIT, dins Col·lecció El Comtat d'Urgell, 9. Universitat de Lleida. Arnau Mir de Tost, Un senyor de frontera al segle XI. Lleida, 2010. Adjuntem aquí fragments d'aquesta publicació que ajuden a complementar l'explicació del vídeo Montmagastre / Castelltallat 1003-1010 penjat a l'entrada Levites del present blogg. He escollit aquesta publicació per l'alt nivell de coneixement del professor Francesc Fité i Llevot de la frontera o marca del comtat d'Urgell a començaments del segle XI així com del seu principal protagonista el cèlebre Arnau Mir de Tost que juntament amb el no tan cèlebre, però molt més important en l'escala social del seu temps, Bonfill de Falchs, protagonitzaren un al nord i l'altre al sud dels comtats d'Urgell i de Barcelona, el domini fàctic i real de les fronteres i territoris d'aquests comptats. Tot i no trobar-se explícitament documentats com a levites, assegurem que tots dos ho eren en una època que aquest concepte començava a canviar degut a les reformes vaticanes, grosso modo conegudes com a reforma Gregoriana. Creiem també, que els orígens levítics d'Arnau Mir i Tost estan relacionats amb la procedència familiar documentada en la carta de poblament del castell de Cardona que com altres levites en aquest document presents podem aventurar que procedien del comtat de Conflent, Besalú. Arnau Mir i Tost, compartia fins a cert punt, uns mateixos orígens que Bonfill de Falchs arribats a la Catalunya Central durant el manat del comte Borrell II a mitjans, finals, del segle X. No solament existeixen similituds entre aquests dos grans personatges de la seva època, ans en la toponímia deixada en la Serra de Castelltallat fruit dels vincles i connexions existents entre el Montsec d'Ares, Meià i Montmagastre amb Castelltallat que en temps del comte Borrell formaven part d'una mateixa i única frontera. Destaquem la dedicació de les esglésies al cim dels turons de Sant Miquel de Montmagastre i Sant Miquel de Castelltallat i la seva vinculació en origen amb el monestir (levític) de Sant Miquel de Cuixà.

- Document del Plet de Falchs (1013). Tres anys més tard de la celebració del Mil·lenari de les Torres de Fals, el Dr. i Professor Francesc Rodríguez Bernal publicà a Fundació Noguera, Diplomataris 71, la Col·lecció diplomàtica de l'Archivo Ducal de Cardona (965-1230), on hi podem trobar a dins (doc. 50) la publicació del document que motivà aquesta celebració. Tot i que es fa difícil, per no dir, gairebé impossible, demostrar la falsedat d'aquest document, sostinc que aquest document és fals i serví per blanquejar l'apropiació indeguda del levita i abat de Santa Cecília de Montserrat Bonfill per a ús propi i familiar d'una extensió de terreny dins l'antic terme del castell de Falchos que pertanyia al monestir (levític) de Santa Cecília de Montserrat. Per argumentar aquest convenciment ens haurem de referir a raons circumstancials i contextuals així com a una certa crítica textual sempre subjecte a investigació. Probablement, l'únic ver que hi ha en aquest document és la data, any 1013, que correspon a la fundació i bastiment del complex de Bonfill dins els límits de l'antic terme del castell de Falchs que consistia en un torre (l'anomenada torre vella de Fals), i dues torres idèntiques (capmasos), una per cadascun dels seus fills, actualment coneguts com a Massana i Bastardas. El document, en possessió de la família vescomtal de Cardona (i d'aquí la procedència de l'Archivo Ducal de Cardona) podria datar-se en vida de l'abat de Santa Cecília (1020-1040) o bé, més probable, en el període que seguí a la mort de l'abat en temps de la comtessa d'Osona (1035-1054) Guisla de Lluçà, filla de Sunifred de Lluçà, que curiosament menciona el document com a "Seniofredi Lucianensis" emparentat amb Bonfill de Falchs i amb la seva descendència. A aquest període correspon precisament el plet posat per l'abat Guillem de Santa Cecília de Montserrat, successor de Bonfill. Pel context històric, i pel coneixem de Bonfill de Falchs, no ens estranya gens que aquest document fos una falsificació per allunyar les propietats indegudament sostretes per ell de la mitra vigatana i posar-les sota l'òrbita del casal de Cardona per tornar a la seva descendència com així fou fet i mantenir el propi patrimoni familiar i el poder dins la marca del comtat de Barcelona. Existeixen altres casos de falsificació documental pel mateix Bonfill, ja en vida d'ell, en litigi amb l'abat Oliba i els dominis de Montserrat/Ripoll. Del matateix document voldria destacar la menció a la vescomtessa de Cardona Engoncia i al bisbe de Vic Borrell (1010-1017), que succeí al difunt Arnulf, que lluny de veure'l com un enemic o contrincant, com fou el cas del bisbe i abad Oliba, caldria veure'l com un "familiar" de l'òrbita de Bonfill, procedent com el difunt Arnulf, del monestir (levític) de Sant Feliu de Girona. Ni Engúncia, ni el bisbe de Vic Borrell, ni la mateixa comtessa Ermessèn de Carcassona, feren res en contra dels determinis de Bonfill sacerdot de Camps i abat de Santa Cecília de Montserrat, levita i jutge. L'únic que s'oposà en vida a ell, fou l'abat Oliba, i sense grans èxits personals. Destaquem també el casament de Guisla de Lluçà quatre anys després de la mort de la comtessa Ermessèn amb un familiar de Bonfill de Falchs, Udalard, vescomte de Barcelona, havent estat casat abans amb el fill de la comtessa Ermessèn, Berenguer Ramon I (1027-1035), anomenat el Corbat (Curvo) precisament d'un document que els experts unànimament consideren avui fals com corresponia al privilegi que tenien alguns monestirs o abats per falsificar documents que al·legaven prebendes i privilegis heretats amb anterioritat, cas que seria segons la meva modesta opinió aquest document de Falchs. Del contingut d'aquest document, voldria també subratllar la referència a un tal "Wifredus iudex" que en una altra part del mateix document és mencionat també com a "Guifredus levita et iudex". Important destacar que a la segona part de l'anomena "levita", abans que el títol de "iudex", i en la primera part s'omet que era "levita". Dic això, per demostrar, que no sempre i en tots els documents que he estudiat, el nom de "levita" apareix afegit al personatge en qüestió, tot i que sabem per altres fonts, tot i la possible equivocació, es tracta d'un mateix personatge on en alguns documents s'explicita que són levites i en altres no. Però, qui era aquest "Wifredus o Guifredus" levita i jutge? Atenent als coneixement que tenim, encara en estudi, l'únic levíta anomenat Guifré que coneixem correspon a un jutge de l'any 990 del temps de "Domno Raimundo Comes", el marit de la comtessa de Carcassona Ermessèn, Ramon Borrell casat amb ella l'any 993, i que probablement estigué amb anterioritat present en la carta de poblament de Cardona (986) com consta en els testimonis de la mateixa, un levita i jutja, per tant, de la "família" del comte de Barcelona, coneixedor i present en el matrimoni dels comtes, així com, de l'organització territorial del comtat de Barcelona, Osona i Urgell, però potser massa vell per estar encara viu quan s'escriví aquest document i més si es considera una falsificació de vint o trenta anys més tard que la data que refereix. L'altre "Wifredus iudex" surt mencionat pel p. Vilanueva en el seu Viaje literario á las Iglesias España. Segorbe, Xátiva.. 1806 (pàg. 46) i es refereix a un levita i jutge que apareix en documentació de Santa Maria de Solsona de l'any 1036. Qualsevol dels dos, podria ser el mencionat en el document de Falchs. El primer, com a autoritat històrica, tot i que anacrònicament posada en els fets de l'any 1013. El segon, com a levita i jutge en actiu en l'època que es feu el document, això sí, anys més tard de l'any 1013, precisament en l'època que creiem s'escriví aquest document, en la dècada dels anys 20-40. A aquestes notícies, afegim encara una altra que correspon a "Guifredus levita qui et iudex sub" embolicat amb els litigis de l'abat Bonfill i l'abat Oliba sobre terres de Montserrat, precisament, en vida de Bonfill, però corresponent també a aquesta època del citat anteriorment pel p. Vilanueva.

- Croquis terme de Falchs (a partir de l'any 1013). Vegeu vídeo a l'entrada Levites.

- Prof. Jordi Gibert Rebull, Del Conflent a la conca d'Òdena. La família del veguer Sal·la dins el marc de l'expansió del comtat d'Osona-Manresa al segle X. dins Miscellanea Aqualatensia, 16 (2015), p. 121-156. Penjo aquí els meus apunts sobre aquest article del Dr. i Prof. de l'Autònoma de Barcelona, Jordi Gibert, per a mi un dels millors articles que s'han escrit sobre la persona del fundador del monestir (levític) de Sant Benet de Bages a qui ell anomena "veguer". Fins fa poc, tots els articles de divulgació històrica d'aquest monestir parlaven de Sal·la com un magnat. I certament, era un home ric i poderós. Però pròpiament allò que definia a un dels fundadors de Sant Benet de Bages juntament amb la seva esposa Ricardis, associats amb els Bonfill, era abans que tot un levita; un levita que al comtat de Barcelona feia les funcions de Vicari o representant del comte. Us convido a veure els vídeos a partir del núm. 7-8 penjats a l'entrada d'aquest mateix blogg: Els Levites. 

Link article Prof. Gibert: 👇

https://www.dropbox.com/s/w4k8yzcugkjwmni/Del_Conflent_a_la_Conca_d_Odena_La_famil%20%281%29.pdf?dl=0

- Amadeo Serra Desfilis, La historia de la dinastía en imágenes: Martín el Humano y el rollo genealógico de la Corona de Aragón. Dins, Locus Amoenus 6, 2002-2003, pp. 57-74. Despartament d'Història de l'Art Universitat de València - Estudi General  (amadeo.serra@uv.es). Bon estudi sobre el Rotlle Genealògic de Martí l'Humà conservat al Monestir de Poblet on amb imatges segueix el curs genealògic dels reis d'Aragó i el comtes de Barcelona fins entroncar en un mateix tronc amb els personatges de Ramir II, el Monjo, el comte català Ramon Berenguer IV i la princesa Petronila, fins arribar al rei i comte Martí l'Humà, qui encomanà aquesta obra, i al seu fill Martí, el Jove, que cap dels dos, probablement, pogueren contemplar-la per la mort precipitada d'aquest darrer l'any 1409 i un any després, 1410, del comte Martí l'Humà, deixant sense successió ni descendència reial al casal de Barcelona i a la Corona d'Aragó. Com diu el mateix autor d'aquest article, no es tracta tant d'un estudi genealògic, ans d'una sèrie dinàstica que té com a finalitat legitimar el poder i la seva successió així com recordar els avantpassats i fer-ne memòria a la manera i semblança dels estudis genealògics de les corones europees i hispàniques del seu temps, finals s. XIV, principis del segle XV. Així és que tal i com s'exposa en la genealogia dels reis de Navarra i Aragó i comença pel rei Garcia Ximenez "primus rex Navarre et Aragonie", o la genealogia dels reis d'Aragó, començant pel rei Ramiro I "primus rex Aragonie", la sèrie dinàstica dels comtes de Barcelona comença per Wifré el Pilós, que aguanta amb la mà dreta l'espasa, signe de poder i justícia, atribut propi de cabdills i reis, mentre la mà esquerra indica aquest poder dinàstic, però que nosaltres recordem l'espasa com a distintiu propi dels levites segons imatgeries anteriors i segons el propi testament de Wadamir, fill de Sal·la, del Monestir levític de Sant Benet de Bages. Està clar, que la imatge és ajustada a l'època de Guifré el Pilós i molt significativa, encara que desvirtuada en la comparació i realització de finals del segle XIV principis del XV que probablement buscaven altres interpretacions més ajustades a l'època però que tal vegada sense saber-ho recullien una tradició històrica que amb el tema dels levites surt a la llum. Per això, trobem que la imatge presentada en aquest rotlle de Poblet és molt apropiada i il·luminadora de la temàtica que tractem, a l'ensems crítica amb el significat molt posterior que se li va donar en el temps, crítica molt encertada per l'autor d'aquest article que recomanem en aquest calaix de Sastre, bo i reconeixent, insistim, que aquest pergamí, no tracta de fer un estudi genealògic de la família comtal catalana sinó simplement reproduir en imatges una sèrie dinàstica que servia als propòsits del rei Martí l'Humà que encarregà aquesta obra.

"Carte plegada en un tros de basto ab un tros de sedat vert on son tots los Reys Darago e Comtes de Bachinona figurats"

Inventari fet per la reina Margarita de Prades, consort del rei i comte Martí I, l'Humà, a la mort d'aquest (31.05.1410) dels béns conservats "En el Palau Major de Barcelona, això és, en la llibreria, en la capella real i en la guardarroba"

Guifré el Pilós,

comte de Cerdanya, Conflent, Vallespir, Urgell, Girona, Osona, segons una imatge extreta de l'anomenat Rotlle Genealògic de Poblet (1396-1410), representat com a "primus", el primer, de la sèrie dinàstica dels comtes de Barcelona, en una obra que no pretenia ser un estudi genealògic de les famílies comtals catalanes però que tanmateix s'ha imposat i condicionat la historiografia catalana contemporània.

- SENYAL REIAL "En camper d'or, quatre pals de gules". La referència més antiga consensuada entre els experts en heràldica, atribueixen a RAMON BERENGUER IV, vers l'any 1150, l'ús de les quatre barres. Per la mateixa data, trobem aquest mateix senyal heràldic en la casa del comtat de Foix, i molt posterior, a Provença. L'origen, per tant, de la Senyera o de les quatre barres catalanes és discutible. Sembla que el seu ús es remunti al territori català o oi més, al territori Occità. La llegenda sobre l'origen de les quatre barres gravades sobre escut d'or pel rei Carles el Calb amb la sang del comte Guifré el Pilós pertany a l'obra del sacerdot d'origen alemany PERE ANTONI BEUTER, Segunda parte de la Crónia General de España, 1551, dins "Cuadernos de mano", editat a València en castellà. La llegenda, tot i ésser molt tardana, inclou un tema que considerem altament important i històric com és la referència al rei Carles el Calb, confós segons les fonts amb Lluís el Pietós. Fins i tot, aquesta confusió és per a nosaltres molt interessant i il·luminadora.

En aquesta il·lustració de les Cròniques dels reis d'Aragó i Comtes de Barcelona, vegi's l'actitud de submissió del comte de Barcelona Guifré el Pilós als peus del rei franc, probablement confós en la identitat d'aquest monarca en la il·lustració. A part, de la propaganda ideològica d'aquesta il·lustració anacrònica i molt tardana, quedem-nos en l'acte de vassallatge i submissió que ben segur, com expliquem en el vídeo corresponent, tingué el comte català tot i continuant l'obra del seu pare vers un patrimoni familiar i reial independent dels reis francs, per altra part, barallats entre ells. Com diem, fou Guifré el Pilós un heroi o un usurpador de la "causa i història catalanes"? Vegeu vídeo.

- Joan Blasi Solsona, Sunifred I, anomenat l'Extraordinari. Article: IX Assemblea d'Estudis sobre el Comtat de Besalú. 2003. El mateix autor d'aquest article escrigué l'any 1999 Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117), amb pròleg del finit Pierre Ponsich, publicat per El Farell Edicions, llibre molt recomanable. De l'article abans mencionat extraiem aquest fragment 👇

- Imma Ollich i DD.A.A., Roda Ciutat: El nucli fortificat de l'Esquerda sobre el Ter i el seu territori. Dins, AUSA - XXVIII - 179 (2017). Excel·lent informe arqueològic sobre les excavacions realitzades per aquest equip d'arqueòlegs a l'antiga Roda Civitas mencionada en els Annals Reials del rei i emperador carolingi Lluís el Pietós. D'aquest estudi i per al nostre interès ens fixem en les troballes d'una moneda datada a començaments s. IX (820-840) del tipus "moneda de frontera" i en restes de ceràmica fabricada en la zona del Rin d'on procedia precisament la família dels unròquides que fundaren el vescomtat de Girona, levites, més tard anomenats Bonfill, i que fundaren el vescomtat també d'Osona i els llinatges de Gurb i Cardona. Recomanem la lectura d'aquest informe. Aspecte del diner d'argent de Lluís el Pietós trobat a Roda Civitas 👇